13
Nov
2019
0
entrenament-força

Entrenament de força i habilitats cognitives

No es la primera vegada que parlem de l’entrenament de força en aquest bloc, en general podem dir que aquesta modalitat d’entrenament està associada amb nombrosos beneficis tant per a gent jove, adulta com de la tercera edat.

El practiquen milions de persones com a entrenament principal i serveix com a alternativa d’exercici per a aquelles persones que pateixen de problemes cardiorrespiratoris (per exemple, asma) o per als qui tenen limitacions del moviment de les extremitats inferiors i no poden practicar un altre tipus d’exercici com podria ser la cursa a peu o amb bicicleta.

Les oportunitats són encara més destacables en la gent gran, ja que la disminució de la capacitat cardiorespiratòria i les limitacions físiques són més prevalents. L’entrenament amb peses ajuda a prevenir la disminució dels nivells de força i la grandària muscular que es donen com a conseqüència de l’envelliment. Aquestes adaptacions de l’edat augmenten la dificultat de dur a terme tasques de el dia a dia, com pot ser caminar, aixecar-se de la cadira o després d’una caiguda o aixecar i transportar objectes.

Com podem observar, normalment sempre ens centrem en els beneficis físics que té l’exercici en la salut, però des d’una perspectiva més global, la salut de les persones també està determinada per les seves habilitats emocionals i cognitives (funció executiva, memòria …). A mesura que envellim perdem autonomia no només física sinó també emocional i cognitiva que és el que ens permet interactuar amb les persones que ens envolten. L’envelliment també està associat amb canvis neurològics (disminució de la matèria blanca i grisa) i cognitius (disminució de la velocitat de processament de la informació) que fan més difícil dur a terme rutines diàries com conduir o recordar tasques com poden ser prendre la medicació corresponent. No podem oblidar que poder gaudir de la família i els amics ens permet generar i recordar experiències viscudes amb ells i forma part del nostre benestar global.

entrenament-força-tercera-edat

Tot i que els mecanismes responsables dels canvis que provoca l’exercici sobre les habilitats cognitives no es tenen clars encara, sí que s’ha observat que l’entrenament de la resistència cardiovascular pot aportar beneficis en l’estat d’ànim i símptomes associats amb la depressió i l’ansietat, a més d’una millora general de la capacitat cognitiva de les persones.

A causa de les múltiples aplicacions esmentades anteriorment que pot tenir l’entrenament de força en amplis i diversos grups de població, un grup d’investigadors de el departament de psicologia de Philadelphia i Alabama (EUA) van analitzar els beneficis que podia tenir l’entrenament de força en les habilitats cognitives de les persones [1].

Després d’avaluar més de 500 articles, van incloure 24 estudis que analitzaven més de 1600 persones (tant sanes com poblacions especials) van arribar a les següents conclusions (Figura 1):

  1. Grans millores de les puntuacions dels tests de dèficits cognitius o demència.
  2. Millores moderades de la cognició general i les funcions executives (substitució de dígits, discriminació de característiques, atenció…)
  3. Millores lleus de la memòria.
Figura 1 Efectes de l’entrenament de força sobre els paràmetres cognitius. De 0 a 0,20 millores lleus, de 0,20 a 0,50 millores moderades, a partir de 0,80 millores grans.

Figura 1 Efectes de l’entrenament de força sobre els paràmetres cognitius. De 0 a 0,20 millores lleus, de 0,20 a 0,50 millores moderades, a partir de 0,80 millores grans.

 

Podria ser que l’entrenament de força millori els aspectes cognitius a causa de les exigències provocades a l’hora de realitzar les diferents tasques, com pot ser prestar atenció a la col·locació de el propi cos quan s’executen els diferents exercicis per evitar lesionar-se. Aquestes exigències probablement no ocorren en la mateixa mesura en les accions rutinàries del dia a dia.

Una altra possible explicació a les millores cognitives derivades de l’entrenament de la força podria ser degut a mecanismes neurobiològics que augmentarien la neuroplasticitat. La segregació de diverses substàncies neurotròpiques (BDNF), de proteïnes com IGF-1, canvis a nivell hormonal i l’augment del flux sanguini cerebral entre d’altres podrien produir canvis moleculars i estructurals que facilitarien les millores cognitives.

Per tant, podem concloure que l’entrenament amb força pot ser un mitjà per a la millora de les funcions cognitives o per evitar la disminució de les mateixes en persones aparentment sanes, com en aquelles amb dèficits cognitius lleus, malalts de Parkinson, Alzheimer, gent amb accidents cerebrovasculars, persones amb depressió i desordres de la son.

Si no vols patir cap risc amb la pràctica d’exercici físic, el millor que pots fer és consultar professionals qualificats segons la llei 3/2008 de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport com són els titulats en grau en ciències de l’activitat física i l’esport (C.A.F.E) i els tècnics superior de les activitats físiques i esportives (T.A.A.F.F.E.)

 

Vicente Beltrán, responsable de Formació de Trèvol Lleida. Doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Número col·legiat: 52.196

Referències bibliogràfiques
  1. Landrigan JF, Bell T, Crowe M, Clay OJ, Mirman D. Lifting cognition: a meta-analysis of effects of resistance exercise on cognition. Psychol Res. 2019;0:0. doi:10.1007/s00426-019-01145-x.

 

 

Deixa un comentari