17
Nov
2016
0
Portes Obertes trèvol 2014-11

Lesió del lligament creuat anterior

La lesió del lligament creuat anterior o LCA és una lesió greu del genoll que pot provocar inestabilitat inicial i a llarg termini així com canvis degeneratius intrarticulars (en el 95% dels casos es produeixen canvis degeneratius a 7 anys).

Un moviment que implica un calaix neutre anterior força el LCA, i a més, si se suma un valg o RI (rotació interna), augmenta la càrrega sobre el LCA. Qualsevol mecanisme en què hi hagi una flexió lleugera del genoll, una contracció brusca del quàdriceps o un xoc durant un recolzament, poden lesionar el LCA. Acostuma a produir-se en realitzar un recolzament / aterratge brusc amb el genoll en extensió, on la contracció brusca del quàdriceps provoca un desplaçament anterior que associa la rotació interna de la tíbia i es trenca el lligament. Un valg forçat, després de lesionar el lligament lateral intern, també pot lesionar el LCA.

Es calcula una prevalença aproximada al nostre país de 0,3 casos cada 1000 habitants a l’any en la població general. Aquests casos de lesió augmenta en el cas dels esports de contacte o els de pivotatge com el futbol, basquetbol o l’esquí, entre d’altres. A Espanya, s’estima que s’intervenen unes 16800 plàsties a l’any (2001) i als Estats Units entre 80.000 i 250.000 casos a l’any. El 50% dels casos són joves entre 15 i 25 anys, sent entre 2 a 8 vegades més freqüent en dones. El 66% dels casos també comporten una lesió meniscal o cartilaginosa. Les causes depenen sobretot del tipus d’esport, freqüència i intensitat d’entrenament i del sexe. S’estima una incidència de lesió meniscal durant el primer any en el 40% dels pacients, 60% al cap de cinc anys i el 80% al cap de deu anys.lligament_anterior_creuat_2 copiaEl motiu de consulta, acostuma a ser en els casos aguts com un traumatisme indirecte del genoll acompanyat d’impotència funcional i vessament articular variable. En els casos crònics s’associen lesions meniscals o cartilaginoses amb signes d’inestabilitat associada o sense. L’exploració inicial presenta un calaix anterior o Lachman +, que pot associar Pivot Shift +, acompanyat o no de clínica meniscal. El diagnòstic d’imatge es realitza per ressonància magnètica o RMN. Un lligament anterior creuat no tractat pot desenvolupar canvis degeneratius (70% dels canvis radiològics). Aquest risc depèn si es presenta ja una meniscectomia prèvia o no, una edat avançada, una alta demanda esportiva, obesitat o artrosis contralateral.

La lesió es produeix per canvis mecànics (lesions cartilaginoses que augmenten amb la inestabilitat) i factors biològics (augment de col·lagenasa i citoquines proinflamatòries). Si es lesiona un LCA ja tractat, els factors de risc d’una nova lesió seria la presència de meniscectomia prèvia, lesions condrals (del cartílag), sexe dona, edat major de 30 anys, plàstia HTH, esport intensiu i tardança de més de 12 mesos fins a la cirurgia. Estudis indiquen que només un 47% dels pacients poden reprendre el seu nivell d’activitat esportiu similar al previ.

La indicació del tractament quirúrgic, es basa principalment a intentar evitar els episodis d’inestabilitat articular que apareixen durant la pràctica esportiva. La indicació quirúrgica ha de consensuar-se per part del pacient i el cirurgià, considerant la reducció de l’activitat i nivell esportiu en pacients amb poca simptomatologia o poca motivació per al tractament quirúrgic. En pacients sedentaris, la primera indicació és el tractament conservador. L’edat és un factor a tenir en compte, ja que els pacients joves és poc probable que modifiquin el seu nivell d’activitat i, per tant, la cirurgia és la millor opció terapèutica. En pacients que s’ha decidit un tractament conservador però que arriben a desenvolupar una lesió meniscal, es recomana el tractament quirúrgic per evitar l’augment d’inestabilitat i fallades articulars, amb la consegüent aparició de fenòmens degeneratius.

El tractament quirúrgic consisteix en la substitució del LCA lesionat per una plàstia tendinosa que formarà el nou lligament. Les plàsties es poden realitzar de:

  • HTH ( ós – tendó rotular – ós)
  • Tendó lliure de regió central del quàdriceps
  • Plàstia de pota d’oca
  • Plàstia de cadàver (Aquil·les, tibial posterior, isquiotibials…)

La intervenció s’acostuma a realitzar sota anestèsia intraraquídia. Es col·loca un maneguet d’isquèmia a nivell proximal de la cuixa i es realitza sota artroscòpia, on podem considerar diversos moments quirúrgics:

  • Revisió artroscòpia intraarticular: es visualitza el LCA lesionat i les localitzacions de possibles lesions a nivell de menisc i reparació d’aquest. Neteja del LCA lesionat i preparació per una tunelització de fèmur i tíbia.
  • Obtenció – preparació de l’empelt. Ja sigui a camp obert (empelts autòlegs) i preparació de l’empelt del cadàver.
  • Tunelització òssia
  • Col·locació de plàstia lligamentosa i fixació, ja sigui mitjançant cargols interferencials (fixació intra túnel) o mitjançant dispositius extra túnel amb suport cortical (Transfix, Rigidix, Endobutton, Toggleloc, BMS…)lligament_creaut_anterior_3

El tractament postoperatori consisteix en la càrrega postoperatòria amb crosses i la mobilització del genoll amb embenat post quirúrgic. El tractament rehabilitador posterior es divideix en quatre fases:

  1. Fase 1 (primeres dues setmanes): Alleugeriment del dolor i de la inflamació, recolzament en càrrega amb crosses segons la tolerància i retirada progressiva a partir de les dues setmanes, 90 graus de flexió a la primera setmana i extensió completa simètrica.
  2. Fase 2 ( entre dues a sis setmanes postoperatori): Disminució d’edema i atrofia quadricipital, flexió 125 graus, augment de potència muscular quadricipital – isquiotibial i del maluc.
  3. Fase 3 (entre 6 setmanes i 4 mesos postoperatori): Balanç articular complet simètric, augment de potenciació muscular i d’entrenament propioceptiu i inici de trot lleugera.
  4. Fase 4 ( entre 4 mesos fins a l’activitat completa): Exercicis d’enfortiment, inici de la carrera i d’entrenament d’esport específic. Es calcula el retorn complet a l’activitat esportiva entre 5 i 6 mesos en total.

En definitiva, per al tractament de la lesió del LCA, hem de tenir en compte:

  1. El nivell d’activitat física, motivacional, laboral… i la inestabilitat articular per decidir un possible tractament conservador.
  2. En pacients amb un elevat nivell d’activitat física, es recomana d’entrada el tractament quirúrgic.
  3. L’augment d’inestabilitat es correlaciona amb l’augment de lesions a nivell de menisc i condral que provocaran, en definitiva, un augment de degeneració articular.

Dr. Juan F. Moscoso González, metge especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica a Vithas Lleida. 

Possiblement també t'agradarà

Saps llegir les etiquetes dels aliments?
Pizza Margarita casolana
Com organitzo el menú diari per la tornada a l’escola?
Smoothie de remolatxa

Deixa un comentari