10
May
2016
1
Portes Obertes trèvol 2014-11

Les lesions més freqüents de genoll en la pràctica esportiva

La pràctica d’esport es considera una forma de fer salut, sent una font de beneficis pel nostre cos des del punt de vista cardiovascular, psicològic, tot millorant la nostra salut mental, i en la qual adquireix un paper molt important el nostre aparell locomotor. Però s’ha de tenir cura de la salut de les nostres articulacions, músculs i ossos des de ben aviat. L’origen de moltes molèsties i lesions articulars al llarg de la nostra vida estan en relació bàsicament a la cura que hem tingut del nostre cos.

Els genolls són unes articulacions amb una particularitat molt important, suporten al llarg del dia una part important de la carga del nostre cos. Per tant les estructures que formen els nostres genolls han de suportar l’activitat diària que li conferim en forma d’impacte, pressió mantinguda, rotació sobre ell mateix i sovint estrès de la seva elasticitat, entre d’altres.

Les estructures internes del genoll que ens permeten realitzar totes aquestes activitats són per una banda el cartílag, que és el recobriment que tenen els ossos en contacte, tenint al genoll el recobriment entre fèmur i tíbia, que és la part de lliscament que ens permet fer la flexo-extensió del genoll. Però també la ròtula, que permet el lliscament amb el fèmur. El cartílag a més és el responsable de suportar l’impacte i la pressió del nostre pes. Un cartílag sa és aquell que no te irregularitats, en el qual no hi ha pèrdua del mateix, coneixent l’alteració del mateix com a condropatia. També conegut com artrosi o “desgast” hi pot haver un deteriorament progressiu del mateix, podent-se observar fins i tot en gent més jove.

Per mantenir una bona salut del nostre cartílag necessitem dels elements estabilitzadors del nostre genoll: lligaments i meniscs. Són estructures que fan que el moviment que realitza el nostre genoll en qualsevol moment ho faci amb el menor lliscament, per tant són elements que protegeixen la durabilitat del nostre cartílag.

16_05_10_salut_trevol_lesions_genoll_trevolblog_5

A més d’aquestes estructures més estàtiques comentades necessiten de l’acció muscular. Tenim músculs agonistes y antagonistes, perquè un genoll es flexioni necessita de la contracció del músculs flexors de la part de darrera de la cuixa amb la relaxació dels muscular extensors (quàdriceps). Una alteració en la coordinació d’aquests grups musculars pot fer alterar les estructures internes del genoll. És important treballar l’acció compartida dels dos grups.

Aspectes fonamentals del genoll són l’eix del genoll en bipedestació. L’alineació entre el fèmur i la tíbia no és totalment recta, tenen una certa angulació d´uns 5 a7 graus, observant que els genolls tenen la tendència d’estar junts entre ells. Aquesta alineació fa que l’eix de carga de l’extremitat baixi pel mig del genoll, repartint la carga entre les dues meitats del mateix. Una alteració d’aquest eix pot provocar l’inici de greus problemes articulars que acaben per desenvolupar dolor.

La manera com realitzem la nostra pràctica esportiva és molt important per mantenir una bona salut dels nostres genolls en totes les franges d’edat.

És important tenir en compte que el genoll es vagi acostumant de forma progressiva a les determinades activitats esportives que realitzem, així com també és molt important tenir en compte que l’increment de treball esportiu es realitzi de forma progressiva i a ser possible guiada per un tècnic de l’esport.

Resulta molt freqüent trobar dolors de genoll o patologies estructurals del mateix en persones que realitzen un increment de la carga de treball de forma ràpida o amb excés estrès sobre l’articulació. Hem de donar temps al genoll a que es vagi adaptant als increments que realitzem durant la nostra activitat física encara que estem acostumats a realitzar grans càrregues de treball. A més, no hem d’oblidar que s’han de respectar els moments que dediquem a treballar l’elasticitat articular així com els moments de descans.

Però que passa si ja s’ha produït la lesió d’alguna de les estructures del nostre genoll. El més habitual es que aparegui dolor i/o edema al nostre genoll, avisant que alguna cosa no va bé i per tant el mateix dolor ens protegeix per no continuar fent les activitats que realitzem. És el moment de consultar al professional mèdic qui ha de revisar l’articulació per detectar la causa que ha provocat el dolor.

Runner leg and muscle pain during running training outdoors in summer nature, sport jogging physical injury, workout. Health and fitness concept

Una de les causes més freqüents es la lesió d’un menisc, sent l’intern el més freqüent, on es produeix la ruptura del mateix. Donat que és un element elàstic, la pèrdua de la mateixa elasticitat pot provocar una major fragilitat del mateix amb la possibilitat que es produeixi la ruptura. En altres ocasions, es poden produir traumatismes en els quals es produeix de forma brusca un moviment de rotació que pot provocar la ruptura del mateix. És doncs habitual que el pacient ens digui el moment exacte en que es va notar la ruptura del menisc, però en moltes altres ocasions es produeix una ruptura de manera progressiva iniciant el dolor de la mateixa forma.

El tractament és molt important fer-lo de forma individualitzada perquè s’han de tenir en compte moltíssims aspectes com: l’edat del pacient, l’estat previ del cartílag i per tant la presència d’artrosi, l’existència d’una alteració exagerada de l’eix del genoll…

n termes generals aquells pacients amb ruptures meniscals que tinguin un eix correcte i mantinguin una bona qualitat del cartílag, se’ls hi recomana la realització d’una petita intervenció per artroscòpia. Es tracta de realitzar dos petites incisions pel davant del genoll, utilitzant una càmera o artroscopi mil·limètric per tal de solucionar el problema. El més habitual es trobar petites ruptures situades en una part del menisc que no permet suturar ambdós fragments, per tant es realitza l’extracció del mateix, mantenint el màxim de menisc sà. D’aquesta manera el que es fa es treure el fragment trencat que el que provoca es que hi hagi una irregularitat dins del nostre genoll que pugui arribar a provocar un dany irreversible al nostre cartílag.

Menys freqüentment ens trobem amb ruptures de menisc que són molt grans i habitualment aquestes son subsidiàries de poder-se suturar. La tècnica amb artroscòpia també ens permet realitzar aquest procediment.

Altres vegades ens trobem amb genolls amb desgast de cartílag, alteració important de l’eix del genoll que associen ruptures meniscals. En aquests casos, com a traumatòlegs, som molt prudents alhora de realitzar una resecció de menisc perquè ens podem trobar que es pot agreujar el desgast ja existent, tractant amb altres procediments mèdics el problema o amb la utilització d’infiltracions articulars.

Per aquest motiu és molt important la detecció precoç del problema per professionals amb experiència i realitzar una individualització del tractament en cada cas.

L’estat del cartílag es un paràmetre important en el qual ens basem per determinar quin és el millor tractament. En l’esport és freqüent l’aparició de lesions del cartílag de genoll, no només de fèmur i tíbia sinó també de la ròtula (condromalàcia rotuliana). En aquells casos en que no hi hagi molta afectació del mateix es recomana la realització d’un estudi d’eixos per descartar un excés de pressió de la part externa o interna del genoll per tal d’aplicar sistemes de correcció com són les plantilles. Altres vegades es necessari l’aplicació d’infiltracions, com l’àcid hialurònic d’alt pes molecular per tal de controlar la simptomatologia que pugui provocar la lesió articular. I en altres ocasions es necessària la cirurgia protèsica per recanviar el cartílag malmès de forma irreparable i que permet continuar amb l’activitat esportiva prèvia.

16_05_10_salut_trevol_lesions_genoll_trevolblog_2

Finalment un altre element relacionat amb lesions esportives del genoll, és la lesió per ruptura del lligament creuat anterior. Habitualment es produeix en gent jove que realitza activitats físiques d’impacte i rotació. El lligament creuat anterior és un important estabilitzador del genoll i per tant la fallida de la seva funció provoca microinestabilitat no simptomàtica o sensació de fallida articular franca que pot provocar lesions meniscals i de cartílag greus a mig termini. Es doncs, sobretot en gent jove, un motiu que fa valorar la possibilitat de realitzar l’estabilitat quirúrgica de l’articulació.

La tècnica més freqüent és tornar a fer el lligament de nou mitjançant plàsties lligamentoses que se situen en el lloc on era el lligament natiu. Tot i ser intervencions que necessiten de recuperacions més llargues, hem de tenir en compte que són necessàries per tal de restablir l’activitat esportiva prèvia i evitar lesions de conseqüències més greus.

La recomanació que fem nosaltres és sempre prevenir la lesió amb l’assessorament per professionals de l’activitat física que ens ajudin a realitzar la nostra activitat en funció de la nostra condició física i no dubtar en consultar amb professionals de la salut per detectar o prevenir possibles lesions.

Dr. Àlex Puertas, Metge especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de Vithas Lleida

Possiblement també t'agradarà

Quants dies he d’entrenar per millorar els guanys de massa muscular?
Què és l’astènia primaveral?
¿Amb quin tipus de sessió d’exercici puc consumir més calories reduint la sensació d’esforç?
Què li puc donar per esmorzar al meu fill/a?

Deixa un comentari