5
May
2016
1
Portes Obertes trèvol 2014-11

Els cinturons abdominals. Què són? Per a què serveixen? Està justificat el seu ús?

La gent els llueix amb satisfacció, n’hi ha de molts colors, te’ls regalen amb algunes marques de suplements. S’utilitzen amb finalitats diverses, des de perdre greix i reduir perímetre de cintura fins a prevenir lesions d’esquena. Però que hi ha realment darrere de tot això? Hi ha evidència científica que justifiqui el seu ús? Et fem 5 cèntims del que actualment hi ha sobre la taula.

La veritat és que tots tenim un cinturó natural que està format per uns elements passius com la fàscia lumbodorsal posterior i la fàscia abdominal anterior i uns elements actius que són la musculatura del transvers i oblics interns i externs (McGill, 2016). L’únic que hem de fer es cuidar-lo i entrenar-lo per a les tasques que està dissenyat, que no són altres que donar estabilitat a la columna lumbar, però d’això ja en parlarem en un altre moment.

Anem per parts: que t’agradi portar el cinturó és totalment respectable i el color escollit evidentment queda al teu gust. Ara bé, hauríem de platejar-nos si l’ús del cinturó és més o menys apropiat segons l’objectiu que tinguem i fins i tot si pot ser riscós per a la nostra pràctica d’exercici.

16_05_05_fitness_trevol_cinturo_abdominal_trevolblog_4

Ens centrarem en els següents objectius:

  • Perdre greix i reduir perímetre de cintura.
  • Augmentar el rendiment.
  • Prevenir lesions i realitzar exercici físic de manera segura.

Perdre greix i reduir el perímetre de la cintura

Respecte a la pèrdua de greix o el perímetre de cintura, ja ho vam parlar al post de pèrdua de greix localitzada que pots trobar aquí. Sincerament, la persona que t’ha dit això no és gaire professional, et vol prendre el pel o directament és la persona que t’està venent el mateix cinturó per aprofitar-se de la teva il·lusió per aconseguir un objectiu. Les claus per a perdre greix de manera saludable amb exercici físic les tens aquí, aquí i aquí. No crec que faci falta afegir res més a aquest assumpte.

Augmentar el rendiment

Segur que has vist a molts esportistes olímpics i de crossfit utilitzar el cinturó, de fet l’avantatge que ofereix és un augment de la rigidesa i l’elasticitat que facilita aixecar més pes, que seria interessant per a atletes professionals que s’estan jugant alguna medalla o campionat. Hem de pensar que aquestes són situacions de molt risc i on la tècnica es pot veure compromesa. També s’ha d’apuntar que quan es pot mantenir la columna en posició neutra, l’ús del cinturó no aporta tant benefici (McGill, 2004). Per tant per a “beneficiar-se” del cinturó hem de fer una mala execució tècnica, sona una mica perillós, no et sembla?

D’altra banda l’ús del cinturó modifica el patró motor i eleva el risc de lesió quan aixequem pesos sense el cinturó, creant per tant una dependència d’aquest material (McGill, 2004).

La NSCA (2008) recomana l’ús del cinturó només amb càrregues per damunt del 85% 1RM i en exercicis que impliquin una càrrega sobre l’eix longitudinal de la columna, o estressin la columna lumbar directa o indirectamen com son les sentadilles, el pes mort i el press militar.

16_05_05_fitness_trevol_cinturo_abdominal_trevolblog_2

Exercici físic i salut

L’opinió de Stuart McGill (2016),un biomecànic especialista en esquena de la universitat de Waterloo a Canadà es clara “… I do not recommend them for healthy individuals in routine work or exercise participation.

L’informe de l’Institut Nacional de la Salut i l’Ocupació dels Estats Units d’Amèrica sobre l’ús de cinturons al lloc de treball conclou que aquest material NO prevé de lesions als treballadors sans.

Walsh i Schwarz (1990) va dividir 81 treballadors de fàbrica en diferents grups control, amb entrenament i amb entrenament i cinturó. Conclou que només hi havia benefici de l’ús del cinturó en aquelles persones que tenien lesions prèvies a l’esquena i sempre que el cinturó s’acompanyi d’entrenament i educació per a aixecar pesos.

Encara mes curiós és l’estudi de Reddel (1992) que estudia 642 persones que treballen a una aerolínia portant equipatges i no troba diferències en el nombre de lesions que pateixen les persones que portaven i no portaven cinturó. A més apunta que una vegada acabat l’estudi, la gent que va portar cinturó va patir un major nombre de lesions lumbars i més greus. Trobem aquí una prova de que el cinturó crea dependència a la persona que en fa ús.

Mitchell (1994) va preguntar a 1316 treballadors sobre les lesions patides els anys previs i va concloure que les lesions patides mentre es portava el cinturó van ser més costoses que les lesions patides sense l’ús del cinturó. Un estudi similar va fer Wassel i col·laboradors (2000) amb 13873 treballadors i també van concloure que els cinturons no reduïen la incidència de lesions d’esquena.

Que passaria si tinguéssim pressió arterial elevada? Doncs tampoc seria bona idea utilitzar aquests cinturons ja que s’ha comprovat que la pressió augmenta en la gent que portava el cinturó tant quan feien activitats sedentàries i suaus de la vida diària com estant assegut o dempeus i sense portar cap tipus de pes (Rafacz & McGill, 1996) com quan feien exercici físic com anar en bicicleta o fer entrenament de peses (Hunter et al., 1989). Ara mateix em venen al cap totes aquelles persones que passegen pel gimnàs amb el cinturó ficat o fins i tot assegut a la màquina de quàdriceps, pit o esquena.

Si no t’importa la salut de la teva esquena i només vols aixecar més pes sense pensar elnles conseqüències, el cinturó és una ajuda. Si et preocupa la teva esquena i vols millorar l’estabilitat del teu CORE, millor no l’utilitzis.

Resumint podríem dir que:

  • En aquelles persones que mai han patit cap lesió a l’esquena el cinturó no aporta cap benefici.
  • En aquelles persones que han estat lesionades mentre portaven cinturó sembla que augmenta el risc de patir una lesió més greu que si no hagueren portat el cinturó.
  • El cinturó sembla aportar una percepció de que es pot aixecar més pes i pot, de fet aixecar-lo, però això comporta un major risc de lesió.
  • El cinturó augmenta la pressió intra-abdominal i la pressió arterial.

De tal manera que si no tens cap lesió millor no l’utilitzis, ni per a per a fer la foto “posturil”. Si has patit alguna lesió, millor demana consell mèdic ja que no totes les patologies d’esquena tenen les mateixes solucions. De cara a l’alt rendiment esportiu, pot ajudar a aixecar més pes però augmentarà el risc de patir una lesió.

Si no vols patir cap risc amb la pràctica d’exercici físic el millor que pots fer és consultar professionals qualificats segons la llei 3/2008 de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport com són els titulats en grau en ciències de l’activitat física i l’esport (C.A.F.E.) i els tècnics superiors de les activitats físiques i esportives (T.A.A.F.F.E.).

Vicente Beltrán, responsable de Fitness i Entrenament Personal de Trèvol Lleida

Doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Número col·legiat: 52196

_________________________

Bibliografia:

Baechle, T. R., & Earle, R. W. (2008). Essentials of Strength Training and Conditioning. (National Strength and Conditioning Association, Ed.) (3rd ed.). Champaign, IL: Human Kinetics. http://doi.org/10.1016/S0031-9406(05)66120-2

Hunter, G. R., McGuirk, J., Mitrano, N., Pearman, P., Thomas, B., & Arrington, R. (1989). The effects of wieght training belt on blood preassure during exercise. Journal of Strength & Conditioning Research, 3(1), 13–18.

McGill, S. (2004). Ultimate Back Fitness and Performance. Stuart McGill, PhD; 5 edition (April 2004).

McGill, S. (2016). Low Back Disorders 3rd Edition eBook With Web Resource – Stuart McGill (3rd Ed). Champaign, IL: Human Kinetics.

Mitchell, L. V, Lawler, F. H., Bowen, D., Mote, W., Asundi, P., & Purswell, J. (1994). Effectiveness and cost-effectiveness of employer-issued back belts in areas of high risk for back injury. Journal of Occupational Medicine. : Official Publication of the Industrial Medical Association, 36(1), 90–4.

Rafacz, W., & McGill, S. M. (1996). Wearing an abdominal belt increases diastolic blood pressure. Journal of Occupational and Environmental Medicine / American College of Occupational and Environmental Medicine, 38(9), 925–7.

Reddell, C. R., Congleton, J. J., Dale Huchingson, R., & Montgomery, J. F. (1992). An evaluation of a weightlifting belt and back injury prevention training class for airline baggage handlers. Applied Ergonomics, 23(5), 319–29.

Walsh, N. E., & Schwartz, R. K. (1990). The influence of prophylactic orthoses on abdominal strength and low back injury in the workplace. American Journal of Physical Medicine & Rehabilitation / Association of Academic Physiatrists, 69(5), 245–50.

Wassell, J. T., Gardner, L. I., Landsittel, D. P., Johnston, J. J., & Johnston, J. M. (2000). A prospective study of back belts for prevention of back pain and injury. JAMA, 284(21), 2727–32.

Possiblement també t'agradarà

Saps llegir les etiquetes dels aliments?
Pizza Margarita casolana
3 simples consignes per augmentar l’activació del CORE amb la planxa abdominal
Com organitzo el menú diari per la tornada a l’escola?

Deixa un comentari