24
Dic
2015
1
Portes Obertes trèvol 2014-11

Què és el sòl pèlvic? Un nou propòsit per aquest any!

Actualment ningú posa en dubte que realitzar exercici físic de forma regular ens aporta beneficis per la salut molt importants. Tot i que hem de ser conscients que hi ha alguns exercicis que perjudiquen directa o indirectament el bon funcionament del sòl pèlvic, que és un conjunt de músculs i lligaments situats a la part inferior de la pelvis i que s’ encarreguen de sostenir la bufeta, vagina i recte, i fan possible la continència, entre altres funcions.

Els factors de risc principals que poden afavorir l’aparició de problemes derivats del deteriorament del sòl pèlvic són:

  • El sexe (les dones, pel disseny anatòmic).
  • El part vaginal i embaràs
  • Treballs on es realitzen esforços físics
  • Restrenyiment crònic
  • Intervencions quirúrgiques abdominoperineals. Prostatectomia en homes.
  • Esports d’impacte (steps, running…) i exercicis abdominals clàssics

Alguns esports sotmeten al perineu a una sèrie de pressions i/o micro-impactes que mantingudes en el temps o exercides de forma puntual però molt intensa poden deteriorar la musculatura de la base de la pelvis i afavorir un descens dels òrgans pèlvics (bufeta, úter, recte).

La solució no és deixar de practicar aquests tipus d’exercicis, sinó compensar aquestes pressions per evitar possibles lesions.

stomach

Normalment tendim a pensar que la incontinència urinària és una patologia només de persones d’edat avançada, o d’un problema habitual després d’un part. I no és així, també apareixen aquests problemes en persones que practiquen molt esport, i de vegades s’evidencia més després de parir o en la menopausa.

La freqüència de dones amb incontinència és evident que augmenta amb l’edat, i també en alguns casos després del part, però hem d’evitar la tendència a normalitzar aquest fet el qual en la majoria de casos es pot prevenir i sobretot tractar.

El tipus d’ incontinència més freqüent en la pràctica esportiva és la incontinència urinària d’esforç, la qual es produeix al realitzar un esforç que augmenta la pressió abdominal, comprimeix la bufeta i, com la musculatura perineal està fluixa, es produeix la pèrdua. També inclou aquest tipus d’incontinència quan hi ha una pèrdua al tossir, esternudar…etc.

Què podem fer per compensar les pressions que realitzem sobre el sòl pelvià?

  • Sobretot ser conscient d’aquesta zona.
  • Contreure el periné sempre que es pugui al enviar una pressió: al saltar, fer una abdominal…
  • Espirar (treure aire) al fer un exercici que impliqui un augment de la pressió abdominal.
  • Practicar Gimnàstica Abdominal Hipopressiva de forma habitual, però sobretot després d’haver fet una sessió intensa d’exercici (una cursa, una classe d’steps…).
  • En la recuperació post-part, evitar fer abdominals clàssics ni qualsevol exercici que impliqui treball abdominal directe, ja que augmenta la diàstasi abdominal i envia molta pressió cap a un sòl pèlvic debilitat per l’embaràs i el part. És imprescindible recuperar primer el sòl pèlvic i la faixa abdominal de forma hipopressiva.

Hipopressius1_blog_trevol

Quins tractaments existeixen per reforçar el sòl pèlvic?

Actualment la Fisioteràpia Uroginecològica ha avançat molt en aquest camp, i disposa de tractaments sempre personalitzats i adaptats a cada cas, molt efectius en la majoria de casos: Electroestimulació, biofeedback, correcció postural, reprogramació abdominal, etc.

La Gimnàstica Abdominal Hipopressiva també és un exercici coadjuvant al tractament abdominoperineal que realitza el fisioterapeuta. Aquest tipus d’exercicis sempre els ha d’impartir un professional acreditat.

Marta Ribes Roca, Fisioterapeuta Uroginecològica i Coloproctolègica de Vithas Salut

Possiblement també t'agradarà

Quants dies he d’entrenar per millorar els guanys de massa muscular?
Què és l’astènia primaveral?
¿Amb quin tipus de sessió d’exercici puc consumir més calories reduint la sensació d’esforç?
Què li puc donar per esmorzar al meu fill/a?

Deixa un comentari