6
May
2015
1
Portes Obertes trèvol 2014-11

Dolor a l’espatlla dreta i disfunció hepàtica.

El fetge és l’òrgan més voluminós del nostre organisme i compleix nombroses funcions, destacant les relacionades amb la digestió dels aliments i amb el processament de moltes substàncies. El fetge transforma substàncies pròpies, generades pel cos (ja sigui per a formar altres molècules noves o bé per a eliminar-les) i altres procedents de l’exterior i que s’han absorbit en l’intestí (nutrients de la dieta, fàrmacs…)

D’aquesta forma, quan ens trobem davant d’un pacient amb signes i símptomes típics d’una mala funció hepàtica, evitarem pensar únicament en els clàssics mites de consum excessiu d’alcohol, excessos de medicació, dietes inadequades per greixos de poca qualitat, excés de colesterol… Les sobrecàrregues hepàtiques són freqüents i afecten a persones amb desequilibris variats: dietes amb excés de carbohidrats, desequilibris hormonals (tiroides, hormones sexuals…).

El dolor d’espatlla dreta, sense previ traumatisme aparent, pot estar associat a una disfunció hepàtica. L’explicació d’aquesta relació espatlla dreta – fetge està, en bona part, en els importants elements de fixació del fetge (especialment els nombrosos lligaments i les fàscies). A més a més la innervació del propi òrgan, de la càpsula que l’envolta i el seu íntim contacte amb el diafragma, permet establir relacions mecàniques que expliquen aquest origen del dolor de l’espatlla dreta o del trapezi dret.

En l’exploració prèvia al tractament, els pacients amb dolor d’espatlla dreta presenten una gran varietat de símptomes fisiològics que poden orientar cap a la necessitat d’abordar la sobrecàrrega  hepàtica: dificultats per assimilar aliments, mals de cap durant la digestió, boca pastosa, sabor amarg a la boca, inflamació de la panxa, acumulació de gasos, nàusees, vertigen, pell groguenca, cutis greixós, grans, caspa, caiguda del cabell, migranyes i cefalees, insomni en les primeres hores de la nit, síndrome premenstrual, fatiga muscular, problemes de visió.

15_05_06_espatlla_trevolblog_2

I no ens podem oblidar l’estreta relació que existeix entre aquest òrgan i la nostra ment, les emocions. La ràbia, la còlera i la contrarietat són emocions típiques en les alteracions hepàtiques i retro alimenten aquests problemes (les emocions estan intervingudes per neurotransmissors i hormones que demanden major treball al fetge).

15_05_06_espatlla_trevolblog_3

El tractament destinat a alleujar el dolor de l’espatlla partiria de tècniques estructurals i viscerals sobre el fetge. Pot ser necessari manipular la zona vertebral corresponent a la seva innervació simpàtica i a la vegada reequilibrar la parasimpàtica per a relaxar aquest òrgan. També podem utilitzar tècniques dirigides a les fàscies i els mitjans d’unió del fetge amb l’espatlla dreta.

Nutricio nadal trevol 3

De forma complementària s’han de centrar esforços en la millora qualitativa de l’alimentació del pacient, amb nous hàbits nutricionals saludables basats en el consum prioritari de fruites i verdures, reduint el número de ingestes, evitant els sucres de ràpida assimilació, els làctics, l’alcohol i el cafè.

Thais Jofre Ribes, fisioterapeuta a TFisio

____________________________________________

Dolor en el hombro derecho y disfunción hepática.

El hígado es el órgano más voluminoso de nuestro organismo y cumple numerosas funciones, destacando las relacionadas con la digestión de los alimentos y con el procesado de muchas substancias. El hígado transforma substancias propias, generadas por el cuerpo (ya sea para formar otras moléculas nuevas o bien para eliminarlas) y otras procedentes del exterior y que se han absorbido en el intestino (nutrientes de la dieta, fármacos…)

De esta forma, cuando nos encontramos delante de un paciente con signos y síntomas típicos de una mala función hepática, evitaremos pensar únicamente en los clásicos mitos de consumo excesivo de alcohol, excesos de medicación, dietas inadecuadas por grasas de poca calidad, exceso de colesterol… Las sobrecargas hepáticas son frecuentes y afectan a personas con desequilibrios varios: dietas con exceso de carbohidratos, desequilibrios hormonales (tiroides, hormonas sexuales…).

El dolor de hombro derecho, sin previo traumatismo aparente, puede estar asociado a una disfunción hepáticas. La explicación de esta relación hombro derecho – hígado está, en gran parte, en los importantes elementos de fijación del hígado (especialmente los numerosos ligamentos y las fascias). Además la inervación del propio órgano, de la cápsula que lo envuelve y su íntimo contacto con el diafragma, permite establecer relaciones mecánicas que explican este origen del dolor del hombro derecho o del trapecio derecho.

En la exploración previa al tratamiento, los pacientes con dolor de hombro derecho presentan una gran variedad de síntomas fisiológicos que pueden orientar hacia la necesidad de abordad la sobrecarga hepática: dificultades para asimilar alimentos, dolor de cabeza durante la digestión, boca pastosa, sabor amargo en la boca, inflamación de la tripa, acumulación de gases, náuseas, vértigo, piel amarillenta, cutis graso, granos, caspa, caída del pelo, migrañas y cefaleas, insomnio en las primeras horas de la noche, síndrome premenstrual, fatiga muscular y problemas de visión.

Y no nos podemos olvidar la estrecha relación que existe entre este órgano y nuestra mente, las emociones. La rabia, la cólera y la contrariedad son emociones típicas en las alteraciones hepáticas y retro alimentan estos problemas (las emociones están intervenidas por neurotransmisores y hormonas que demandan mayor trabajo al hígado).

El tratamiento destinado a aliviar el dolor del hombro partiría de técnicas estructurales y viscerales sobre el hígado. Puede ser necesario manipular la zona vertebral correspondiente a su inervación simpática y a su vez reequilibrar la parasimpática para relajar este órgano. También podemos utilizar técnicas dirigidas a las fascias y los medios de unión del hígado con el hombro derecho.

De forma complementaria deben centrarse esfuerzos con la mejora cualitativa de la alimentación del paciente, con nuevos hábitos nutricionales saludables basados en el consumo prioritario de frutas y verduras, reduciendo el número de ingestas, evitando los azúcares de rápida asimilación, los lácticos, el alcohol y el café.

Thais Jofre Ribes, fisioterapeuta a TFisio

Possiblement també t'agradarà

Els caragols no engreixen, oi? T’ho responem!
Quants dies he d’entrenar per millorar els guanys de massa muscular?
Què li puc donar per esmorzar al meu fill/a?
L’exercici de les flexions vs. press banca. Saps quin és més efectiu?

Deixa un comentari